Ed Miliband: Kontserbadoreek bi nazio baleude bezala gobernatzen dute: bankoak eta gainerako herria

Millibanden esaldiak

Gehiengo isilak ez du Kataluniako independentzia nahi. Gehiengo isilak zezenak maite izan eta telebistan nahi ditu; gehiengo isilak El conquistador ikusten du ETBn, eta ez zaio axola Sautrela desagertu izana. Gehiengo isila familia normalaren aldekoa da, eta okakatua dago maritxuak eta lesbianak nonahi ikusteaz. Gehiengo isila, bada, horixe da, isila, otzana eta txintxoa.

Gehiengo isilak ez du zalapartarik ateratzen, ez du istilurik eragiten, ez du kalapitarik nahi, ez du protestarik gustuko. Greba egunetan, gehiengo isilak lan egiteko eskubidea aldarrikatu eta, fitsik erran gabe, lanera joaten da (maiz nagusiaren mehatxu isilaren pean, baina horrek ez du orain inportarik eta, beraz, isilean utziko dugu). Gehiengo isila ez da politikan sartzen, ez du ulertzen dirua zer dela-eta xahutu behar den hizkuntza autonomikoetan, deus guti daki ekonomiaz; gehiengo isilak hipoteka ordaindu nahi du, udan Levantera oporretan joan, igandeetan futbola ikusi, noizean behinka loterian jokatu. Gehiengo isilak murrizketak ulertzen ditu, gobernuari sinesten dio hark erraten duelarik gure baliabideen gainetik bizi izan garela, orain sufritu behar dugula, sakrifizioak ezinbertzekoak direla. Hori guzia gobernuak badaki, nahiz eta gehiengo isilari inork ez dion ja galdegin, inork ez dion inoiz iritzirik eskatu, hain da solas gutikoa, hain da herabea eta lotsatia.

Erran daitekeena argi erran daitekeela zioen Wittgensteinek. Eta orain, segur aski, inoiz baino argiago erran beharko genuke erratekoa duguna. Bertzenaz, gehiengo isilarekin nahasten ahalko gintuzkete.

Santi Leone: Gehiengo ixila
Izaskuni esker: Pedro Almodovar: Errealitatea eta narrazioa
Gabriela Cañas: Nola interpretatu gehiengo ixila?

Udalak adierazitakoa: Urola ibaitik «gertu» daude Oinartxo zabortegiko isuriak
Lurkide, Hirigintza eta Tximista enpresen ikuspuntua: Alex Balda: Oñartxo zabortegiari buruzko argibideak
Azkoitiarrek kezka azaldu dute Oinartxoko zabortegiaren inguruan

Ze albiste ona, ezta hala? Mometu honetan irakurri berri dut, goizero bezala egunkari digitalak arakatzen ibili naizen bitartean.
Berria egunkari digitalean irakurri dut, Maialen Arratibelen eskutik. Klikatu HEMEN artikulua irakurtzeko.

Zer deritzozue?

Argazkia ikusi bezain azkar barrez lehertu naiz, eta zer hobeago barre algara batzuk elkarbanatzea baino?
Gozatu!

Xavier Martínez Celorrio: Espainiak Kataluña galtzen du
1. Sóc independentista perquè en el món en el qual vivim, en la realitat, tenir estat és una garantia i un gran avantatge des de tots els punts de vista. I no tenir-ne és la contrària. Aquesta és una veritat que ningú no pot passar per alt.

2. Sóc independentista perquè en aquest moment particular de la nostra història ser-ho és la cosa més sensata i prudent. L’autonomia és un fracàs, com salta a la vista.

3. Sóc independentista perquè vull participar en el món global. Vull tenir veu i vot allà on es decideix què som. I cada dia més i més decisions es prenen fora del marc estatal, on no ets res si no ets un estat.

4. Sóc independentista perquè crec que la nació són les persones que la formem. Persones que podem decidir en cada moment què volem ser sense que ningú ens pose barreres.

5. Sóc independentista perquè crec que ara és més difícil arreglar l’esquifida democràcia espanyola que no dissenyar de cap i de nou una nova república amb lleis electorals dignes, amb una justícia independent, amb balanços sòlids contra l’excés de poder, amb justícia social per a tothom.

6. Sóc independentista perquè en el món d’avui els països que funcionen millor són els petits. Amb democràcies molt més participatives, amb més equitat i responsabilitat, amb més pluralitat.

7. Sóc independentista perquè crec que el meu país, aquest, és tan bo o tan dolent com qualsevol altre. No em sent superior a ningú, però tampoc inferior a ningú.

8. Sóc independentista perquè crec que tinc la responsabilitat davant el món de conservar i dignificar la meua llengua i la meua cultura, la meua forma de contribuir a la humanitat. I no puc fer-ho sense un estat.

9. Sóc independentista perquè crec que el Principat té la responsabilitat d’ajudar la resta del país, començant pel meu País Valencià. I un estat català ara ens fa més forts a tots.

10. Sóc independentista perquè crec que aquest és un món profundament injust. I per a arreglar-lo crec que cadascú hem d’arreglar com a mínim la nostra part.

11. Sóc independentista perquè crec que, si manem a ca nostra, podrem servir-nos més racionalment dels nostres recursos i impedir que una part de la societat siga acorralada, ofegada econòmicament i socialment impotent.

12. Sóc independentista perquè no vull escoltar més excuses per a no tenir un país millor. No vull plorar ni queixar-me, ni donar la culpa als altres. Jo vull ser responsable de tot allò que faig i culpar-me d’allò que no faig bé.

13. Sóc independentista per totes les coses que m’han passat de cap a cap de la vida.

14. Sóc independentista perquè no veig per quin motiu no hauria de ser-ho. Les altres propostes o han fracassat o és evident que no poden funcionar. Per quin motiu hauria de continuar pegant-me contra la paret?

15. Sóc independentista perquè mire la gent i, als ulls, hi veig una alegria contagiosa que se m’emporta. No veieu com somriem enmig de la pitjor de les crisis?

16. Sóc independentista perquè ja toca. Perquè fa tres-cents anys llargs que resistim, des d’Almansa. Perquè hem patit massa. Perquè massa gent se n’ha anat d’aquest món somniant que arribaria aquest dia i els ho dec.

17. Sóc independentista perquè aquesta societat necessita una catarsi. Una esbandida potent que ens netege d’interessos, corrupteles, lladres i vividors. Un canvi de règim.

18. Sóc independentista perquè, si ho aconseguim finalment, haurà arribat la ruptura. Aquell trencament amb el règim franquista que reclamàvem junts als carrers al final dels anys setanta i que tan ràpidament alguns van oblidar.

19. Sóc independentista perquè vull un país ple de colors, cultures, religions i llengües diverses. Una terra on no demanem a ningú d’on ve, sinó tan solament si vol venir amb nosaltres.

20. Però, sobretot, sóc independentista perquè vull.

Bukatu da dena.

Zentzumenak nahasturik hasi nuen uda, erdi galduta. Eta imajinatzen dut ni bezala hainbat pertsona egon direla edota daudela.

Bukatu ere antzera egin dut, ez pentsa. Nire bizitzarekin zer egin hausnartzen.

Etorkizun hurbila goitik behera eraikita neukanean…DZAST! (zerbait ziztatzearen onomatopeia kostako hainbat herritan) egia bilakatzear zeuden amets-burbuilak lehertu zitzaizkidan -edo zizkidan?-.

Betidanik begiz jota neuzkan master bitan onartu ninduten. Dena gainditzen ari nintzen, gogoz ikasten. Eta kazetaritzan lizentziatua naizen ala ez jakiteko falta zitzaidan emaitzaren zain, dena aldatuko zuen mezua iritsi zitzaidan mugikorrera.

GAUR-en mezua zen, EHU-k notak argitaratzen dituen orrialdearena, hain zuzen. Zera zekarren: “Gizarte Mugimenduen Historia 4’3, SUSPENTSO”, letra larriz hobeto barneratzeko edo. Mundua erori zitzaidan, eta mundura erori nintzen, PLAUST!

Materia asko zenez apropoz utzi nuen uztailerako ikasgai hori. Asko ikasi nuen, baina hiru galderetatik bat gaizki erantzun nuen. 0, 7’5 eta 6 izan ziren puntu bakoitzean atera nituen notak, baina irakaslearen ustez ez zen nahikoa gainditzeko. Klase guztietara joan nintzen urte osoan zehar, lan potolo bat entregatu nuen, baita klaseko ariketak egin ere, eta argi zegoen ikasi nuela, bestela ez nituzke azterketan atera nituen notak aterako. Guzti hori…Zertarako?

Itxaropen tanta bakar bat galdu gabe, amets-gaiztoa zirudien astea itxaron eta berrikuspenera joan nintzen. Baina ez omen zegoen zereginik, nahiz eta nire egoera behin eta berriz azaldu. Zereginik ez. Ia derrigorturik erakutsi zidan nire azterketa, eta pare bat begiratu eman ostean dezimaren bat igo ere bai. Atetik irtetzean, gainera, ea hurrengo urtean klasera joango naizen galdetu zidan. Zertarako?

Lana bilatzen ibili naiz azterketak bukatu nituenetik. Baina ezertxo ere ez, ezta umeak zaintzen ere.

Masterretan ez ninduten onartu ikasgai bat pendiente nuela eta, gainera, beranduegi zen zikloren batean matrikulatzeko.

Baina beno, momentu honetan argi izpitxo batek iluntasun guzti hori argitu dit. BERRIA-ko beka eskuratzeko azterketara aurkeztu naitekeela esan zidaten atzo bertan. Ez dakit nola iritsiko naizen Lekeitiotik Andoainera baina berdin zait, ea nire ametsetako bat betetzen den bederen!

Animo asko ni bezala erdi galduta zabiltzatenoi edota ibili zaretenoi…